lunes, 3 de agosto de 2009

Tu se verta de testa!

- No la sará verta de testa?
- Ditu?
- Gol menarla par que i la revise.
- Doman me toca menarte a Chipilo a que i te strende la testa.

Cusí parlea me popá e me mamá sora la me testa. Mi no o mai capí qué que gol dir que tu síe verta de testa, e come que i se infisea ñanca no o mai savest.
Al dedrío son ndati nuatri a Chipilo, parque par cuesto, avon vivest senpre a Puebla. Son rivadi come a le zhincue de la sera, me pense ancora. Su par de lá de me yeya Celia, la zhémena que strendea la testa l era vero so madona de me yeya Celia, la mama de l so om Rafel, que no me pense pi no come que se chamea sta pura vecheta cua, parque crede ya le tanti ani que le morta.
Son ndati entro de sta casa cua, que ya no la gue ne ñanca pi, i la á trata do e i gue na fat su nantre nove.

- Bona sera yeya.
- Bona sera
- Son ñiste a que gue strendegue la testa a la me fía, crede que le verta de testa
- Erpo, séntete do cua e tírete vía i coleri.

La me a chapá la testa, la scuminzhiá a strender an poc, e dopo la á dit:
- E sí que tu se verta de testa, e an grun, ma atu fat que?

Mi no o savest qué dirgue no, co no so ñanca qué que gol dir que tu síe verta de testa, mi la sente istés que senpre.

Dopo la scuminzhiá a strucármela ancora pi forte, e la chapá na butilia come de daver, ma lera piena de an acua scura, que la nasea an arte forte, no savarei dirte a qué no, parque aseo no l era no, ma ñanca no me pense que l furse an udor da bon no. Lera come na "pósima mágica" fata co erbe po, ma no só que erbe no, l era come si tu furse ndat a veder a na "bruja".

Total que sta zhémena la strendea e la untea sta "pósima" cua su par la testa, le so man l era veche, ma ancora le avea forzha, quí po a Chipilo no alo forzha ente le man, co le avon grande que mai pi, bueno, me sorela la podarea eser na "esepción".
La strucá par de cua, la strendést par de lá, e co la á feni, la me a cazhá sto fadolet cua ente la testa comandánome no cavármelo fin domán. Chénerlo tut al dí e no dnar fora a chapar fret.

- Tante grazhie yeya
- De ñent po


Mai no o capi que que i me fea, e son dnata do tre olte a que me i strendese la testa, ma al di de ancó me piasarese eser verta da testa parque si o an bus, medigue via par delá podarese ndar fora tuti i pensier que la que i me fá schopar, que i me zhiga di e not, que no i me asa in paz, que i me spizhiga, i me sfrufa, i me maña, i me inchuca, i me parla, i me chapa, i me pesa, e i me urla tut al di.
Nde fora de na vela olta, si la testa no le verta, scampé par le reche, par al nas, par i ochi, par la boca, medigue que par de la anca podé ndar fora o no?

No hay comentarios: